The Problem Solvers: d’ensenyar a seguir instruccions, a preparar l’alumnat a identificar i resoldre problemes | Charles Leadbeater | Debats d'Educació
Fundació Jaume Bofill Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pensant els reptes del futur
de l'educació a Catalunya

The Problem Solvers: d’ensenyar a seguir instruccions, a preparar l’alumnat a identificar i resoldre problemes


Sobre el ponent

Charles Leadbeater

14/09/16 - 18.30 h

Expert en innovació i creativitat

Àudio en català
Àudio en anglès

SINTESI D'IDEES

La funció de l'educació ha de ser aconseguir l'èxit en la vida, entenent l'èxit en el sentit més ampli. Però vivim en un moment de futur incert en què les tendències anteriors es barregen amb noves tendències influïdes per una alta tecnologia. Això significa viure constantment en un remolí (Leadbeater parla de màquina de rentar) del qual emergeixen «coses» noves que les persones han d'anar creant. Els infants i joves han d'estar preparats per a afrontar aquesta situació i treure'n partit encarant el futur amb possibilitats infinites.

En molts casos, es continua oferint una educació que forma les persones per a una societat industrial, amb uns coneixements estandarditzats per a feines mecàniques. Aquest tipus d'educació no aporta les habilitats per a adaptar-se a les situacions canviants marcades per una alta tecnologia que pot substituir les persones en moltes accions amb robots i algoritmes.

Ensenyem a ser robots dolents quan el que cal és formar persones més humanes que puguin fer el que els robots no poden fer: ser empàtics, col•laboratius, creatius, capaços de crear metàfores i de prendre iniciatives.

El centre de gravetat passa de seguir instruccions a resoldre problemes.

I com s'aprèn a resoldre problemes complexos?

  1. Coneixements. Sí que calen els coneixements, però han de ser útils i extrapolables. No es tracta només de donar coneixements perquè s'interioritzin; hem d'ensenyar a debatre i a desafiar el coneixement, no a pair-lo.
  2. Agents. Els alumnes busquen a l'escola ser agents implicats. No volen ser passius. Han de fer, provar amb la pràctica i aprendre de les accions, dels errors, de la crítica, del retorn.
  3. Personal. L'educació ha de servir per al creixement personal. Cal que cadascú tingui el seu propòsit personal.
  4. Social. L'educació ha de ser col•laborativa, amb els companys, amb els professors amb persones externes a l'escola. La majoria de problemes complexos no es poden resoldre individualment; cal compartir les experiències.

Què cal per a implantar aquest tipus d'educació?

  1. Professors dinàmics, que siguin creatius, que proposin noves experiències als alumnes.
  2. Currículums dinàmics i noves formes de avaluació en què importi més el procés que no pas els resultats.
  3. Els exàmens estandarditzats maten la creativitat.
  4. Aquest tipus d'ensenyament ha de ser el corrent principal, amb l'acord de pares i universitats. Hem de defugir la dicotomia entre ensenyament antic i innovador.



Amb la col·laboració de:

 


Com pots seguir els
Debats d’Educació

Subscriu-te al butlletí
Tota la informació dels propers debats
En quina llengua vol rebre el butlletí?

Alguns drets reservatsEls textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). No poder ús comercial ni obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca